Festa del Paca (160m, V+/A1), Paret de l’Extrem, Montroig

Via de tall clàssic, rotunda i sense polir, per gaudir del plaer d’escalar seguint el dictat de la paret. Resolta amb encert, està equipada on toca i té el grau ben posat (V+/A1, qui en tingui ganes pot apurar alguns trams d’artifo en lliure, sobretot al segon llarg 6a/6a+). Per encertar-la a la Festaproveïu-vos d’una bona dosi de lògica, una vintena de cintes, semàfor d’aliens, friends (0.5 al 3), mig joc de tascons i estreps.

Intrèpida Sirena (103m, V+) Punta Milà, l’Escala

Escalar sobre el mar fa bonica qualsevol via, però aquesta ja ho és de per si. Atlètica, mantinguda i exòtica pel tipus de roca i l’indret.

La verticalitat no decau en cap moment i breus trams de desplom la fan més aèria encara. Les presses són generoses i això ajuda a que el grau es mantingui dins límits raonables (V+ obligat).

De Picos Pardos (130m, V+), Pic de la Colomina (NE), Vall Fosca

Desfem la ruta, ara ja amb una mica més de brio, impacients perquè el camí sigui en la vertical. Duem encara la ressenya de les dues vies veïnes a la Cigrons amb Xampinyons i ens decantem per la Picos Pardos que insinua cert caràcter.

No ens equivoquem, les dues primeres tirades ens brinden un concentrat de placa per navegar i degustar amb calma les rugositats contradictòries d’aquestes lloses que et propulsen directe a les alçades. Combinat d’adherència, equilibri i bona vista per encertar el camí.

Via BERNAT i AMALIA al Frare Gros V+/A1e 140m

1er llarg: IV, IV+, IV, III i II. Quatre espits en uns 45 metres
Comencem per aresta tombada que sembla fàcil i que costa trobar els espits. El llarg enganya dons sembla més fàcil del que es. La roca en algun punt es un tant delicada. de mica en mica va perdent dificultat fins arribar a un vertical mur on farem reunió d’unes sabines.

2on llarg: A1e (tres passos) V, IV, V, V+, IV+, IV i III, set espìts i un clau que es mou en uns 35 metres
Tenim davant nostre un mur molt vertical on la primera impressió es poc engrescadora, però en Toni ja es a la feina. Enganya el llarg, es deixa fer prou be. Encetem el llarg fent tres passos d’artificial llargs per fer una sortida en lliure potent a la recerca d’un espit. Tot seguit ens decantem a l’esquerra fins una fissura en diagonal on trobem un pitó no massa ben col.locat. continuem superant un ressalt vertical sempre en tendència a l’esquerra fins un altre espit. sortir d’aquí es, per mi, el més difícil de la via. després seguim recte sense perdre la concentració fins que perdem dificultat arribant a un altre ressalt. Franquegem fàcilment per l’esquerra buscant el punt més feble i arribarem a la reunió en mig d’un bosquet culminant al que anomenen “Bastó del Frare”.

3er llarg: II o III, neta d’assegurances i uns 15 metres i uns 10 més, fins baixar a la canal
Llarg de tràmit i molt fàcil que ens portarà a un altre cim. D’aquí baixem fins la canal que hi ha entr aquest cim i la paret Oest del propi Frare Gros on muntem reunió d’uns arbres als peus d’un mur vertical on es troba la renglera de burins vells.

4t llarg: A1e i V, uns 16 burins en 15 metres
Curt i fàcil artificial de burins vells però robustes amb una bona sortida en lliure on muntem la reunió en un forat. Aquí trobem un espit i cinc burins vells. Reunió molt penjada.

5è llarg: V, IV+, V-, IV+, IV i III, sis espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l’esquerra en sentit ascendent superant un tram vertical. Continuem en diagonal fent petites zigue-zagues amb passos mes o menys fins fins que arribem al sisè i ultim espit. Llavors l’0escalada es més senzilla però mes exposada dons no trobarem cap assegurança més fins la reunió d’abans de fer cim.

La baixada la farem amb un sol ràpel de 30 m fins la canal. La instal.lació la trobarem uns metres per sota del cim vers l’Est.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑