Desfem la ruta, ara ja amb una mica més de brio, impacients perquè el camí sigui en la vertical. Duem encara la ressenya de les dues vies veïnes a la Cigrons amb Xampinyons i ens decantem per la Picos Pardos que insinua cert caràcter.
No ens equivoquem, les dues primeres tirades ens brinden un concentrat de placa per navegar i degustar amb calma les rugositats contradictòries d’aquestes lloses que et propulsen directe a les alçades. Combinat d’adherència, equilibri i bona vista per encertar el camí.
G R i M P A N T 
Deixa un comentari