Festa del Paca (160m, V+/A1), Paret de l’Extrem, Montroig

Via de tall clàssic, rotunda i sense polir, per gaudir del plaer d’escalar seguint el dictat de la paret. Resolta amb encert, està equipada on toca i té el grau ben posat (V+/A1, qui en tingui ganes pot apurar alguns trams d’artifo en lliure, sobretot al segon llarg 6a/6a+). Per encertar-la a la Festaproveïu-vos d’una bona dosi de lògica, una vintena de cintes, semàfor d’aliens, friends (0.5 al 3), mig joc de tascons i estreps.

Intrèpida Sirena (103m, V+) Punta Milà, l’Escala

Escalar sobre el mar fa bonica qualsevol via, però aquesta ja ho és de per si. Atlètica, mantinguda i exòtica pel tipus de roca i l’indret.

La verticalitat no decau en cap moment i breus trams de desplom la fan més aèria encara. Les presses són generoses i això ajuda a que el grau es mantingui dins límits raonables (V+ obligat).

De Picos Pardos (130m, V+), Pic de la Colomina (NE), Vall Fosca

Desfem la ruta, ara ja amb una mica més de brio, impacients perquè el camí sigui en la vertical. Duem encara la ressenya de les dues vies veïnes a la Cigrons amb Xampinyons i ens decantem per la Picos Pardos que insinua cert caràcter.

No ens equivoquem, les dues primeres tirades ens brinden un concentrat de placa per navegar i degustar amb calma les rugositats contradictòries d’aquestes lloses que et propulsen directe a les alçades. Combinat d’adherència, equilibri i bona vista per encertar el camí.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑